El Parc de l'Oreneta

El parc de l'Oreneta és un bosc urbà, com una continuació de la serra del Collserola dins de la ciutat. Situat a la part alta de Barcelona en el districte de Sarrià-Sant Gervasi, es va obrir al públic l'any 1978. Ocupa els terrenys de dues antigues finques: Can Bonavia i la Finca del Castell. El seu nom ve del nom del castell que s'alçava a la part més alta de la finca i del que encara se'n conserven unes quantes parets.

Els arbres són representatius del bosc mediterrani amb pins, roures, alcines, arbustos típics del sotabosc i herbes aròmatiques. Des del 1981 hi ha instal·lat un circuit de minitren  i una zona amb ponis que fan les delicies dels més petits.

Des de diversos llocs del parc es pot gaudir d'unes precioses vistes de la ciutat.

Us poso unes quantes fotografies del lloc

vista de la ciutat

Torre de comunicacions de Collserola i Tibidabo

Restes del Castell de l'Oreneta

fulles i fruits del marfull (Viburnum tinus) 

flors de cirerer

Un racó tranquil

fulles i flors d'arboç (Arbutus unedo)

Els ponis

Atzavares (Agave americana)

Eucaliptus i pins

Vista de la ciutat

Vista del Collserola

Entrada al Parc

Jardins del Palau Reial de Pedralbes

En una de les sortides per Barcelona hem anat a visitar els jardins del Palau de Pedralbes.

 Eusebi Güell, propietari des de 1862 d' una gran finca a la Diagonal, en l'actual  zona Universitària de  Barcelona, hi va fer  edificar un palauet i  uns jardins. Als terrenys s'hi trobaven diverses masies, Can Cuyàs i Can Feliu. El Palau Reial és el resultat de l'ampliació i transformació de l'edifici de Can Cuyàs, quan ja era residència d'estiueig per als Güell.

La construcció s'inicià el 1921, estenent les ales de la dreta i l'esquerra, seguint les indicacions de l'arquitecte Eusebi Bona i Puig i la direcció de Francesc P. Nebot. 

 Un jove Gaudí participa en aquests jardins, fent una pèrgola i dues fonts, de les que només se'n conserva una, la d'Hèrcules. La densa vegetació que cobria els jardins feu que durant anys aquesta bella font  restés amagada. Va ser redescoberta a principis dels 80, mentre es feien unes tasques de desbrossat dels jardins.

Al 1918, Alfons XIII  concedeix als descendents de  Güell, un títol nobiliari, i ells en agraïment li regalen la finca de Pedralbes. Aquest és l'origen del Palau Reial de Pedralbes.

 Entre 1919 i 1924 es fa el nou palau i es  remodelen  els  jardins, integrant-hi els grans arbres que ja existien i  elements decoratius antics amb  d'altres de nous. Amb l'arribada de la República passa a mans de l'Ajuntament de Barcelona, que el converteix en Museu de  les Arts Decoratives, funció que ha tingut fins aquest darrer any (Museu d'Arts Decoratives, de Ceràmica, i el Tèxtil i de la Indumentària). Tots aquests Museus han estat traslladats al nou edifici de Disseny HUB  que hi ha a la plaça de les Glòries i que té prevista la seva preinauguració el 17 de maig d'aquest any.  

L'entorn natural de la Finca fou integrat de manera respectuosa en els jardins, dissenyats per Nicolau Rubió i Tudurí l'any 1924. Als jardins del palau podem trobar-hi pins, eucaliptus, magnòlies, acàcies, bambú, palmeres, xiprers, cedres, til.lers, heures i moltes espècies de flors. També hi podem observar diversos ocells: merles, garses,pardals, les cotorretes verdes invasores i fins i tot ànecs coll verd.


A la pau i  tranquil·litat que trobem  als jardins hi contribueixen la presència de nombroses fonts, salts d'aigua, i petits estanys. Aquestes fonts foren dissenyades amb la cooperació de Carles Buïgas. 

Si voleu saber-ne més podeu consultar la pàgina  següent  de la Xtec 

http://www.xtec.cat/~mbazan/les_corts/palau_pedralbes/image001.htm

Jerro ornamental (detall)

Gladiolus segetum (gladiol silvestre)

Mediterrània d'Eulalia Fàbregas

Detall de la Font d'Hercules de Gaudí

Font i bosquet de bambú

Font d'Hèrcules (Antoni Gaudí)

Estanyol

Mascle d'ànec coll verd

Femella d'ànec coll verd

Cotorreta verda

Façana principal del Palau

Lateral del Palau

Clivia miniata (clivia) planta i detall de les inflorescències

Sabal minor  i detall inflorescències

Com mengen les amebes

Molts cops ens sorprèn veure imatges reals de processos que hem explicat o ens han explicat a les classes. Això, és el que ens mostra aquest vídeo, el procés d'alimentació d'una ameba per fagocitosi mitjançant l'emissió de pseudopodis.

En les imatges s'observa perfectament com l'ameba envolta a dos protozous mitjançant les prolongacions citoplasmàtiques de la seva única cèl·lula (pseudopodis) fins a formar un vacúol d'endocitosi (fagocitosi).  Posteriorment s'inicia el procés de digestió intracel·lular per l'atac dels enzims digestius (hidrolases àcides) continguts en els lisosomes (orgànuls cel·lulars responsables de la digestió) fins aconseguir la seva total descomposició. Les partícules prou petites, resultants d'aquesta descomposició, travessaran la membrana cap al citoplasma cel·lular i podran ser aprofitades per la cèl·lula. La resta no digerida formarà un vacúol fecal, que en contactar amb la membrana cel·lular, s'obrirà i abocarà el seu contingut a l'exterior  per exocitosi.

Aquest mateix procediment, l'utilitzen els glòbuls blancs de la sang quan fagociten bacteris per defensar-nos d'infeccions.

Us deixo unes imatges molt eloqüents d'aquest procés i uns esquemes explicatius.

procedència de la imatge

procedència de la imatge

Un vídeo impressionant de la cèl·lula

Avui he tornat a veure un vídeo que no és nou, però que si no l'heu vist us el recomano. És una petita meravella de simulació tecnològica sobre el funcionament de la cèl·lula. Publicat per Alain Viel i Robert A. Lue de la Universitat de Harvard.

El vídeo ens mostra com un leucòcit (glòbul blanc de la sang) travessa en un moment donat la paret d'un capil·lar sanguini per diapèdesi i la síntesi de totes les proteïnes que necessita per dur-ho a terme. Les imatges són espectaculars.

 En l'enllaç del bloc Ciencia y Lejos, que us poso hi ha una explicació de tot el procés, que us permetrà entendre'l millor.

http://cienciaylejos.blogspot.com.es/2006/09/la-vida-secreta-de-una-clula.html

Que en gaudiu força

El barri de la Ribera i el Born

En una de les passejades per Barcelona entrant per l'Arc del Triomf i dirigint-nos cap a la Via Laietana, arribem al barri de Sant Pere, un nucli que forma part del barri de La Ribera, dins del districte de Ciutat Vella. En aquest barri hi trobem la plaça de Sant Pere, amb l'esglesia de Sant Pere de les Puel·les i diversos carrers que duen el nom de Sant Pere (Sant Pere més alt, Sant Pere del mig, Sant Pere més baix...). En el Carrer de Sant Pere més alt i a la façana d'una de les cases es troba un relleu força ben conservat, i el passatge Sert que comunica amb el carrer Trafalgar.

Esglesia Sant Pere de les Puel·les

font de la plaça de Sant Pere

Lateral esglesia de Sant Pere de les Puel·les

Relleu façana Carrer Sant Pere més alt

Passatge  Sert

En aquest barri hi ha un munt de carrers molt estrets i plens d'encant com mostren aquestes fotografies. Molts d'ells tenen nom d'oficis

Carrer dels Blanquers

Al final del carrer dels Carders es troba la capella d'en Marcús una de les més antigues de Barcelona

Capella d'en Marcús

Capella d'en Marcús

Carrer d'en Marcús

Un dels carrers més coneguts és el carrer Moncada. Els seus palaus, avui s'han transformat en museus. El més conegut és el museu Picasso, però n'hi ha un que potser no es coneix tant, és el museu del Mamut. Si en voleu saber més d'aquest museu podeu consultar la seva pàgina web  http://www.museodelmamut.com/ca

Museu del Mamut al Carrer Moncada

Una de les joies modernistes d'aquest barri és el Palau de la Música, a ell i a altres racons d'aquest barri els dedicaré noves entrades.