De marietes, formigues i pugons

marietes i pugons

formigues i pugons

pugons sobre Hybiscus   

Aquests  dies a la terrassa de casa es veu una processó de formigues en direcció  a  l'Hybiscus, que té les fulles més joves una mica enganxoses, cap a alguna cosa que les atrau poderosament.

De  vegades els insectes estableixen entre ells unes relacions curioses. Creus que tenen alguna cosa a veure els que hi ha en les tres fotografies?. Com ja saps els animals són organismes heteròtrofs, és a dir que s'alimenten d'altres éssers vius, i precisament és en la funció de nutrició on trobem la relació entre els nostres protagonistes. Els pugons s'alimenten de la saba de les plantes, picant generalment les parts més tendres. Com podeu observar en la fotografia n'hi ha molts en una planta, cada puntet negre és un pugó, la raó de la seva abundància la trobem en el tipus de reproducció  per partenogènesi  (els òvuls es desenvolupen en adults sense necessitat de ser fecundats) i això té greus efectes per les plantes que poden acabar morint o molt debilitades. Podem considerar els pugons com a paràsits de les plantes.

Bé, i què tenen a veure els pugons amb les marietes? Les marietes i les seves larves s'alimenten de pugons. Una marieta adulta en un sol dia pot menjar-se'n més d'un centenar. Les marietes són predadores dels pugons. Per aquesta raó cal cuidar-les ja que actuen com a un mètode natural de control de plagues de pugons en els nostres camps i jardins.

I ara potser us preguntareu,  Quin paper hi juguen les formigues en tota aquesta història? Els pugons eliminen pel seu abdomen, de tant en tant, una goteta d'un líquid ensucrat que serveix d'aliment a les formigues. Aquestes, freguen amb les antenes l'abdomen dels pugons per a que deixin anar la goteta de suc i elles enseguida li prenen. Això, afavoreix al pugó que evita quedar-se enganxat a la planta i restar immòbil. Per altra banda, les formigues porten els pugons cap a les parts més tendres, que són les més altes, de les plantes per a que es puguin alimentar millor i així, elles també en trauran més benefici. A més a més, les formigues també els defensen d'altres depredadors, com les tisoretes. Aquesta relació que s'estableix entre les formigues i els pugons en la que obtenen un benefici mutu, s'anomena simbiosi. 

Si veieu al balcó o a la terrassa de casa una filera de formigues molt atrafegades  que es dirigeixen cap a alguna planta, observeu les fulles per  la part del revers (on sobresurten els nervis),  els brots tendres o els capolls de les flors i segurament hi trobareu els pugons. Ara ja sabeu que hi van a buscar.

Podeu llegir un article interessant de com la intervenció de l'home en la natura pot trencar l'equilibri  entre aquests organismes."Més pugons eliminant les formigues!!"